La recent declaració de Josep Borrell, de la Unió d'Afers Exteriors i Política de Seguretat, sobre la reducció gairebé total de la dependència energètica d'Europa respecte a Rússia ha despertat un gran interès en el panorama energètic. Amb només un 7% d'exportacions de gas rus en comparació amb l'anterior 40%, i un hivern inusualment càlid com a factor clau, sorgeix la pregunta: com ha aconseguit Europa això i quines són les implicacions econòmiques i geopolítiques d'aquesta transformació?
La projecció que la Unió Europea pugui prescindir per complet del gas rus per a l'any 2028 a causa de l'augment significatiu de les energies renovables marca una fita crucial en la història energètica del continent. Aquest objectiu es veu recolzat pel fet que abans de la Guerra d'Ucraïna, més del 50% del gas consumit a Europa provenia de Rússia. No obstant això, gràcies a la diversificació de mercats i al creixement exponencial de fonts renovables, aquesta xifra ha disminuït dràsticament, aconseguint ara més del 13%. De fet, les energies renovables ja representen una cinquena part de l'energia consumida a Europa, la qual cosa subratlla el canvi cap a una matriu energètica més sostenible i autònoma. Aquestes dades no sols evidencien un canvi en la dinàmica del mercat energètic europeu, sinó que també plantegen importants qüestions sobre el futur de la seguretat energètica i la geopolítica a la regió. En el pròxim segment, examinarem com aquest canvi podria afectar tant els països europeus com a les seves relacions amb Rússia i la resta del món.
La visió d'experts com el Dr. Gireesh Shrimali, cap de "Transition Finance Research at Oxford Sustainable Finance Group and Technical Lead in the Secretariat for the UK Transition Plan Taskforce", destaca els possibles beneficis d'eliminar la dependència del gas rus a la Unió Europea. Segons Shrimali, aquesta mesura no sols alleujaria els problemes de seguretat energètica a la regió, sinó que també podria ser fonamental per a abordar la crisi del cost de vida, ja que els costos energètics juguen un paper significatiu en l'economia domèstica dels ciutadans europeus. A més, l'eliminació d'aquesta dependència podria aplanar el camí cap a un futur amb emissions netes de carboni zero, en línia amb els objectius de sostenibilitat i mitigació del canvi climàtic de la UE.
No obstant això, malgrat aquests avenços i projeccions prometedores, el Centre de Recerca sobre Energia i Aire Net (CREA) assenyala que les importacions de gas encara persisteixen a la UE. Segons dades del CREA, en els primers quatre mesos de 2023, la Unió Europea va pagar la considerable suma de 5.000 milions d'euros a Rússia per gas. Aquest fet reflexa la dificultat i els desafiaments que implica la reducció completa de la dependència del gas rus, així com la necessitat de continuar amb els esforços per a diversificar encara més les fonts energètiques i promoure l'autosuficiència energètica a la regió.
Gràcies al desenvolupament d'infraestructures per a la importació de Gas Natural Liquat (GNL) i la construcció d'interconnexions, la Unió Europea ha iniciat una nova etapa en el seu procés de reducció de la dependència del gas rus, superant així les preocupacions per una possible escassetat de subministrament. L'enfocament actual se centra en l'elaboració d'una estratègia que determini el futur de les importacions de gas natural rus fins l’any 2027, data establerta en el marc de la iniciativa REPowerEU per a posar fi a les compres d'hidrocarburs a Rússia.
En aquest escenari, el paper del gas rus a Europa es veuria en una posició marginal, havent de competir amb altres proveïdors, principalment el GNL dels Estats Units i Qatar, en un context de transició cap a la descarbonització i una previsible disminució de la demanda energètica. Per tant, es pot concloure que Rússia ha fracassat en el seu intent d'exercir pressió a través de la política energètica, al no aconseguir anul·lar el suport europeu a Ucraïna, i havent sacrificat en va la seva posició en el mercat energètic europeu, considerat fins ara com un dels més lucratius.
Comments