Espanya ha fet un pas important cap al compromís amb els objectius climàtics globals, formalitzant la sortida de la Carta de l'Energia (TCE) i del Protocol sobre l'eficàcia energètica i els aspectes mediambientals relacionats. Aquesta decisió, publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el passat 14 de maig, entrarà en vigor el 17 d'abril de 2025, marcant un canvi important en la política energètica del país.
El TCE ha rebut denúncies degut a la protecció que atorga a inversions en combustibles fòssils, les quals poden interferir amb l'Acord de París, en la Llei Europea del Clima i en el Pacte Verd Europeu. El valor de la infraestructura fòssil protegida pel tractat, que inclou principalment jaciments de gas, petroli i oleoductes, s'estima en 344.600 milions d'euros a la Unió Europea, el Regne Unit i Suïssa.
La denúncia impactarà en les noves inversions a Espanya, mentre que les inversions existents estaran protegides durant un període addicional de vint anys. Això es deu a la clàusula establerta en l'article 47.3 del Tractat, que garanteix la vigència del mateix per a les inversions realitzades en el territori de l'Estat denunciant per inversors d'altres Estats parteix, així com en els territoris d'aquests Estats parteix per inversors procedents de l'Estat denunciant, durant aquest període de vint anys a partir de la data en què faci efecte la denúncia.
L'impuls per a la retirada d'Espanya del TCE ha estat recolzat per la proposta de la Unió Europea d'una sortida de tots els seus membres, una mesura que va ser acceptada per països com Polònia, França, Alemanya, Països Baixos, Eslovènia i Luxemburg. Aquesta iniciativa és exemple del reconeixement de la necessitat de modernitzar els tractats energètics per a donar veu als problemes ambientals i climàtics actuals. Aquest pas també envia un senyal clar a nivell internacional sobre la urgència d'adoptar polítiques i acords que impulsin una transició justa cap a un futur energètic més sostenible i equitatiu.
Comments